Chouaja s’entourna dau mercat, aranja li coumissioun e souona la sieu amiga. – Arsula vene veire cen qu’ai croumpat !
A – Cen qu’es encara aquela foulìa ? As decourat la maioun me de carta poustali ?
C – AhÌ ! Ma regarja ben li a quaucaren d’ouriginal.
A – Véu pas ! Ah ! Ai capit. Lou pastre « coup de Mistral » a remplaçat la Lambretti…
C – Noun es pas acò…
A – Capissi pas cen que va pas… Ah… Lu pastre soun en riba de mar ?
C – Toujou pas … T’en fau veire un’autra. L’ai messa en la chambra.
A – Ma as de sòu ! Quant n’as croumpat ?
C – Aloura ?
A – Couma mi plas aquela ! Mi renembri lou bouon temp. Es dimènegue…aven alestit lou cavagnòu quauque toumati, de pan e d’alhet… Tu, as encara oublidat de pilhà la tourta de blea. « Fa ren ! N’en croumperen en camin ! « …
C – L’aria es doussa. Janin e Batifloun n’en menon me la pichina « 4L » e anan au cabanoun. Jojò n’en rejougnerà. E Batifloun dirà : « Es tròu fouòrt. Serà encara lou campioun ! » Asile canteren : » ‘Ah, le petit vin blanc…. »
Arsula en cridant – Ai trouvat ! Noun pouden li anà. Es dimènegue e sian counfinat… Fa ren, la memoria, l’ai encara e degun la mi leverà… E couma es escrich : « Espoir niçois »…
Chouaja leva lu ues au ciel – Si sian tant acoustumadi en aquela masquerina que la vehen pu !!!
Un grand merci à notre correspondant Gaffi qui nous a envoyé ses toutes dernières réalisations.
One reply to “Li Carta poustali”