Li Carta poustali

Chouaja s’entourna dau mercat, aranja li coumissioun e souona la sieu amiga. – Arsula vene veire cen qu’ai croumpat !

A – Cen qu’es encara aquela foulìa ? As decourat la maioun me de carta poustali ?

C – AhÌ ! Ma regarja ben li a quaucaren d’ouriginal.

A – Véu pas ! Ah ! Ai capit. Lou pastre « coup de Mistral » a remplaçat la Lambretti…

C – Noun es pas acò…

A – Capissi pas cen que va pas… Ah… Lu pastre soun en riba de mar ?

C – Toujou pas … T’en fau veire un’autra. L’ai messa en la chambra.

A – Ma as de sòu ! Quant n’as croumpat ?

C – Aloura ?

A – Couma mi plas aquela ! Mi renembri lou bouon temp. Es dimènegue…aven alestit lou cavagnòu quauque toumati, de pan e d’alhet… Tu, as encara oublidat de pilhà la tourta de blea. « Fa ren ! N’en croumperen en camin ! « …

C – L’aria es doussa. Janin e Batifloun n’en menon me la pichina « 4L » e anan au cabanoun. Jojò n’en rejougnerà. E Batifloun dirà : « Es tròu fouòrt. Serà encara lou campioun ! » Asile canteren :  » ‘Ah, le petit vin blanc…. »

Arsula en cridant – Ai trouvat ! Noun pouden li anà. Es dimènegue e sian counfinat… Fa ren, la memoria, l’ai encara e degun la mi leverà… E couma es escrich : « Espoir niçois »…

Chouaja leva lu ues au ciel – Si sian tant acoustumadi en aquela masquerina que la vehen pu !!!

Un grand merci à notre correspondant Gaffi qui nous a envoyé ses toutes dernières réalisations.

One reply to “Li Carta poustali

Laisser un commentaire

close-alt close collapse comment ellipsis expand gallery heart lock menu next pinned previous reply search share star